your ads here

advertisement

Inici » Blog » DE GLAZEN TOREN – LA TORRE DE VIDRE

DE GLAZEN TOREN – LA TORRE DE VIDRE

Tres homes. Tres barbes. No són els ZZ Top. Tampoc són uns fora de la llei però, podrien perfectament encarnar als protagonistes de Down by Law.
En realitat només són els estranys habitants de la Torre de Cristall. Tres noms. Jef, Dirk i Marck. Tres germans Dalton cavalcant sota els núvols i la pluja del Flandes Oriental tot cercant la fórmula perfecta per a un sol d’escuma i bombolles.


En Jef van Den Steen és l’alquimista veterà, experimentat i savi, com testifica el seu llarg currículum com a autor de llibres i articles sobre el pa líquid belga. Exprofessor de matemàtiques, no abandona ni la bata ni els apunts escrits a mà en un full de llibreta d’espiral.

En Dirk de Pauw és el seu company d’aventures més fidel. Home de posat seriós es guanya el pa present exercint d’advocat però, tot fa pensar que ben aviat se’l guanyarà dirigint els comandaments de la Torre. Tots dos comparteixen hores i experiments durant 10 anys com a homebrewers i durant 3 anys assisteixen plegats a la Universitat de Ghent per esdevenir mestres cervesers. El 2002 comencen a construir la Torre en un aparcament ubicat al carrer De Glazen Toren a la petita població de Mere, d’on són originaris, un dels 8 poblets que constitueixen el municipi d’Erpe.

El 2004 la Torre de Cristall és una realitat i fa acte de presència el tercer tripulant, en Mark De Neef, bibliotecari. Amb un equip d’elaboració amb una capacitat de 27 hl, elaboren cervesa tots els dissabtes i excepcionalment algun dia més entre setmana. Els mou la seva passió per reinterpretar alguns dels grans estils clàssics de Bèlgica, tot respectant dues de les seves regles més sagrades, sobretot quan parlem de cerveses de qualitat: no filtrar i no pasteuritzar les seves criatures. Els preocupa el contingut però també el continent i per això refugien les seves creacions en ampolles de color marró de 75 cl embolcallades amb paper blanc estampat.

De la Glazen Toren sorgeixen orgullosos tres elixirs. La Jan de Lichte que no en té prou en ser blanca, tèrbola i pàl.lida i exhibeix amb cert desvergonyiment 7 graus i que embriaga amb els seus efluvis de coriandre i de pell de taronja. La Saison d’Erpe-Mere que no es conforma en presentar-se en públic vestida de groc pàl.lid, tèrbola i amb un barret ben blanc d’escuma, sinó que es deixa estimar pel seu perfum floral i cítric, tot i ser amarga i ben seca. I la tercera en concòrdia, l’Ondineke, de color mel que et sedueix pel seu caramel·litzat lleuger i la seva cremositat. I la família es farà ben aviat més gran…